Els meus ulls s’hipnotitzen pel les pampallugues successives del cursor, indicant-me l’absència de lletres. La inspiració no sorgeix d’enlloc, com si tot d’un cop s’hagués esfumat. És això el que en denominen la fòbia al paper blanc? De sobte s’encén una bombeta! La inspiració arriba de mica en mica. Teclejo frenèticament sense parar, però l’acumulació d’idees bloqueja la meva ment, deixant-la totalment en blanc. Rellegeixo i m’aturo, adonant-me que escric tot el que em passa pel cap. Tot i així segueixo. Faig un últim esforç buscant fins l’últim racó del meu cervell i… Ja està! el microrelat està acabat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.