Estel de la meva nit, Sempre ens han dit que encara que som com el dia i la nit, el blanc i el negre… sabem com complementar-nos. Podrien pensar que estem predestinats, fets l’un per a l’altre. Però no tenim aquella desitjada història d’amor perfectament escrita. Hem perdut, sense adonar-nos-en, l’atmosfera màgica que ens envoltava els breus dies d’hivern. Aquell conte amb el final feliç, que m’havies promès durant tant de temps, és només una falsa il·lusió. I tots els nostres moments s’han ofegat en un mar d’engany i incertesa. Adeu, Melanie.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.