M’he passat tota la vida patint, aguantant insults de la meva família, dels meus amics, dels meus companys de feina i de gent que, simplement, no em coneixia. Al llarg de la meva vida, la família m’ha fet sentir vergonya de mi mateix, sentia el seu odi cap a mi i la repressió a la qual em sotmetien em creava la necessitat d’amagar-me de tothom, d’amagar qui era de veritat. Fins avui. Ara, amb 70 anys, em sento lliure de tota aquella repressió i he entès que l’amor no té res de dolent i no s’ha d’amagar. Ara, finalment, puc expressar amb ganes i sense por que… Jo, Antoni, estimo amb tot el meu cor i ànima en Jaume.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.