Sóc un home feliç. Estic casat amb la dona de la meva vida i acabo de ser pare. Em regalo un dia sense responsabilitats ni plors. M’anirà bé desconnectar. Arriba el moment, salto de l’avió i començo el descens. La sensació és inigualable. Em sento com si fos un ocell, com si no pesés res. Com si res fos important, invencible. Arriba el moment d’estirar l’anella i planejar. L’estiro però el paracaigudes no s’obre. Em poso tens, però em calmo recordant que tinc el paracaigudes de reserva. Estiro l’anella però no m’aturo. El sòl s’apropa a gran velocitat. Estic perdut, penso. Provo estirant les anelles una i altra vegada. Caic…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.