Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 3.557 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.557

Invisible

Marta Carmona Tor 3r C Col·legi Mare Janer 27 de març del 2020 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Des del dia que vaig obrir els ulls per primer cop recordo que tu eres al meu costat. Cada dia quan em desperto tu ets allà, mirant-me. Esperant que vingui plorant per poder-me consolar, que em cuidis. No podria imaginar un dia sense tu, sense veure’t, sense notar les teves càlides abraçades i els teus dolços petons. Seria un dia trist, fosc, negre, com un dia infinit.
Ara, de sobte, tot ha canviat. Em desperto i no et puc tocar. T’aixeques i no em mires. Et saludo i no em respons. M’esquives, m’ignores. Què t’està passant? Seus a taula per esmorzar i només poses el teu cafè. Mires al mòbil una foto meva i et poses a plorar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats