Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.943 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.943

Massa tard

Carla Flinch García 3r B Col·legi Anna Maria Janer 14 de gener del 2019 Lectura: 1 min · 636 caràcters

GOOOL! El partit estava guanyat. Ell ho va celebrar amb els de sempre, al bar de la cantonada, mentre ella plorava desconsoladament. A la vegada netejava els plats que ell no havia recollit. Abans s’estimaven, o almenys ella s’intentava enganyar pensant això. Ara ja no era el mateix, no la mirava, no l’abraçava, res. Ella no sabia com sortir d’aquella bombolla tòxica. No podia més. Ja havia pres una decisió.
Eren les cinc de la tarda i com cada dia a aquella hora ell va arribar a casa disposat a fer la migdiada. A l’arribar, ella ja no hi era. No podia fer-hi res. Al veure-la morta ja era massa tard per adonar-se que l’estimava.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats