Els projectils volaven per sobre dels nostres caps, en aquell moment començava a penedir-me d’haver-me allistat a la Legió. El company del meu costat va aixecar una mica el cap, i a l’instant una bala li va travessar el crani. A la guerra no tenies temps de compadir-te, queixar-te o pensar, perquè un segon de distracció et podia costar la vida. Lluitàvem en un país que no era el nostre, per una causa que no era la nostra, com sempre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.