Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.032 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.032

Koi No Yokan

Paula Anaya Pons 3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp 27 de març del 2021 Lectura: 1 min · 612 caràcters

Sempre m’havia demanat a mi mateixa què era la felicitat, una paraula de nou lletres que sembla fàcil i no sempre ho és. No vaig acabar de sentir-la realment fins al dia que el vaig conèixer. En aquell precís instant, quan les nostres mirades es van creuar d’aquella forma tan especial, vaig saber que des d’aquell moment alguna cosa canviaria en mi per sempre. Tot i no saber que provocaria un gir de tres-cents seixanta graus en mi. Gràcies a ell, al seu somriure perfecte i al que em treu a mi, he sentit la felicitat, l’he viscuda i m’he estimat a mi mateixa.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats