Estic en un lloc semblant a un túnel. Tot em fa pensar en aquells llargs viatges que feia amb la família. Com m’agradava passar pels túnels! La diferència és que aquí és tot fosc i intrigant. Només uns llums il·luminen les meves sabates i m’ajuden a avançar. Començo a caminar i el cor em batega de manera extraordinària. Més endavant, començo a córrer per no arribar enlloc. De cop, davant meu, apareix una porta de color gris. L’obro i em trobo davant d’un passadís. Al final d’aquest, veig una explosiva llum blanca que em cega completament. M’acosto lentament cap a ella i sobtadament un senyor exclama: “Benvingut al paradís”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.