Valentí Capdevila_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA STA COLOMA
Va caminar amb la mirada perduda fins a arribar a aquell indret. Quan va arribar, va sentir com el vent fred li acariciava la cara. Va recordar quan s’esforçava, i ja no podia més. La impotència la dominava. Ho intentava, intentava ser millor, intentava constantment buscar raons per no fer-ho, però no li servien. No estava segura, però no se sentia estimada ni valorada per ningú. Va fer un pas endavant, el pas que va marcar la diferència. Va fer el pas amb inseguretat i es va deixar caure. Una mà va intentar agafar-la al vol per aturar-la, però no va poder. La brisa de la caiguda, edificis i… Tot seguit, un cop i silenci.