Podríem viure seguint la recepta d’un pastís, canviant tots els ingredients per simples actes de la vida. Naixem igual que es munta la clara dels ous, separant-la del rovell. Creixem com el pa de pessic amb l’ajuda del llevat, que en el nostre cas són mastegots sense sentit. Ens aferrem a les persones igual que la farina i el sucre es barregen per tan sols ésser un. Fugim de la realitat gràcies a l’alcohol, aquí, batent, fas oblidar el passat. Trobem obligacions que ens bloquegen, com el desemmotllament d’un pastís. No obstant això, tenim l’esperança que tot anirà bé, és llavors quan només falta afegir-hi la crema pastissera.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.