Marion Blanchet_3ème H Lycée Comte de Foix
No em puc creure que és el dia de la cursa, l’espero des de fa molt de temps, vull guanyar i m’he preparat. Arribo al davant de la sortida de la cursa, estic molt nerviosa, miro al meu voltant, hi ha molta gent i molts professionals. La nit comença a caure, hi ha una petita i fina brisa freda. Estic a punt de córrer deu quilòmetres. L’àrbitre aixeca el seu braç cap al cel. El meu cor batega amb molta rapidesa. Ja està, és el moment. El meu treball, el meu esforç. Començo a córrer, em sento bé. No vaig molt ràpid, però avanço persones. Em concentro, soc al cinquè quilòmetre, estic ben posicionada, estic cansada… però segur que arribaré.