Era un dia fred, jo sentia que passava quelcom, tot era estrany. Aquell dia no hi eren els pares i ens vam quedar amb els padrins. Estaven molt seriosos i tristos, jo preguntava “Què passa?”, però ningú no contestava i no entenia res. La meva germana estava igual d’espantada que jo. A mitja tarda, van arribar els pares, vestien de negre, clarament no podia ser res de bo. Ens van fer seure al sofà i va arribar la realitat com una galleda d’aigua gelada: l’àvia havia mort. En sentir-ho, em va envair un sentiment d’immensa buidor. Va ser un dels sentiments més dolorosos, tot i que així és el cicle de la vida. Però l’enyoraré moltíssim.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.