Avui fa quatre anys… Quatre anys després de veure’l per última vegada. Fa quatre anys que es va morir el meu avi, als meus braços. El sentiment d’impotència, el sentiment que no pots fer res per salvar-lo, la tristesa, la mort. Els records d’allò que vam fer junts, de tot el que em va ensenyar, tot se’n va anar en aquell moment. La tristesa en aquella sala d’hospital, la tristesa que estava als nostres cors. I principalment el dolor que tenia al meu cor, una sensació que sols coneixen els que ho han passat. Almenys saber que està en llibertat i que no haurà de patir més. Fa quatre anys que se’n va anar una persona important de la meva vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.