Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 1.029 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.029

La partida

Cristian Blázquez 4t C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP 26 de febrer del 2013 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Seria terriblement cruel descobrir que la nostra efímera existència no és res més que una magistralment perfilada mentida dels governs que exalten principis d’utòpica llibertat, però que en realitat recondueixen la nostra vida des que exhalem aire per primer cop. Quan arribarà doncs, el dia que tornem a viure per sobreviure? Ho espero amb impaciència, mentre segueixo existint, seguint els dictàmens de la passió i deixant que la veritat del firmament il·lumini el camí que he escollit seguir, mentre penso en aquells a qui tant fan patir. Perquè, al cap i a la fi, segueixo sent un peó més de la seva vomitiva i infinita partida.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats