Santiago Beltran_3ème I – Lycée comte de Foix
Estava cansat, notava que els braços no m’aguantarien gaire més i que probablement, a causa del fred, cauria i no aconseguiria complir el meu objectiu: pujar fins a dalt d’aquell cim gelat. Vaig seguir pujant i llavors vaig veure la cresta a pocs metres per sobre meu. Se’m va accelerar el cor, vaig mirar cap avall i vaig veure els meus companys bastant més endarrerits. Seria el primer a arribar, el guanyador, el millor alpinista. Però aleshores, vaig sentir el timbre de l’escola i, desanimat i decebut, em vaig adonar que no estava escalant una muntanya, com a la meva imaginació, sinó el simple mur d’escalada exterior de l’escola.