La pèrdua d’un animal de companyia és un fet molt dur, sobretot si és un gos, és a dir, el millor amic de l’home. La tristesa que se sent és immensa, immensa com la mateixa mar blava. La ràbia i la tristor inunden el cor al saber que alguna persona estimada se’n va per sempre. Hi ha gent que no coneix aquest sentiment, no sap què és. L’únic que queda són records, records inoblidables que no es podran esborrar mai. Si pogués fer qualsevol cosa per tornar a sentir els seus udols, veure la seva cara… Tot i que ara ja no estigui amb mi, l’estimo i sempre serà insubstituïble.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.