Erica Cruz da Silva_3r A Col·legi Mare Janer
Fa dies que sento coses estranyes; objectes que es mouen de lloc sense cap explicació, el so d’una persona plorant perquè no l’escolten; com si intentés parlar amb mi, però no pot, i plora per poder cridar l’atenció. Sincerament no tinc por, per dues raons: la primera, perquè si és un fantasma no em pot fer res, perquè està mort, i la segona raó és perquè sento que és la meva millor amiga i no em faria mai de la vida mal.
Sincerament m’agradaria que fos ella, per poder-hi parlar i explicar-li tot el que he viscut aquest dos anys des que va morir. També m’agradaria saber què se sent quan et mors. L’espera m’inquieta.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.