En un parc de ciutat hi ha un arbre alt i fort. En una de les branques, sempre hi ha un espai on hi creix una fulla. Una fulla petita i dèbil, en comparació amb les altres que són grans i de color viu. Quan s’acaba l’estiu, la fulla es posa molt trista, “quina vergonya”, diu. “Segur que soc jo la primera fulla que cau aquesta tardor, com que soc la més petita i dèbil de l’arbre…” Quan comença la tardor, la fulla intenta aguantar-se a la branca amb totes les seves forces, però no, sempre acaba caient, sense ser conscient que ella, aquella petita i dèbil fulla, serà la primera amb la qual els nens jugaran i s’ho passaran tan bé.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.