Anant cap a l’estadi on competiré reflexiono sobre tot, tinc por o estic nerviosa. M’aproximo a la banqueta on estaré asseguda mirant com passen les hores fins que em toqui. Toca anar a pesar-me. Agafo la llicència i el passaport de la butxaca petita de la motxilla i em dirigeixo cap a la saleta on hi ha una bàscula amb un senyor molt seriós apuntant sense dir res. Torno a la banqueta on hi ha el meu club i passen les hores… fins que sento, de fons, entre tots els crits d’ànim, el meu nom. Veig la pista i el meu color de peto. Agafo el casc i me’l poso sota del braç esquerre. Bufo, entro a la pista, miro la contrincant als ulls.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.