Les formigues

Aritz Rodríguez Saldoni_3r C EA2Ensenyança d’Ordino
T’acabes de convertir en uns assassí en sèrie. Elles treballaven en una rutina molt normal: gent que els cau el pa, les restes dels coloms, els matiners que surten a córrer abans d’anar a treballar… De sobte, aquella brisa freda, amb el sol acabat de sortir, els cants dels ocells, la primera que ve a córrer pel parc. Jo, l’agent de circulació, la veig venir, com sempre sé perfectament que a treure el xiulet tardaré dues mil·lèsimes de segon; a introduir l’aire, que flueixi en el xiulet i expulsar-lo, que els treballadors sentin el so, que el seu cervell interpreti l’ordre, passaran tres segons més. Estava tot perdut quan de sobte…