Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.157 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.157

Les formigues

Aritz Rodríguez Saldoni 3r C EA2Ensenyança d’Ordino 5 de maig del 2019 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Aritz Rodríguez Saldoni_3r C EA2Ensenyança d’Ordino
T’acabes de convertir en uns assassí en sèrie. Elles treballaven en una rutina molt normal: gent que els cau el pa, les restes dels coloms, els matiners que surten a córrer abans d’anar a treballar… De sobte, aquella brisa freda, amb el sol acabat de sortir, els cants dels ocells, la primera que ve a córrer pel parc. Jo, l’agent de circulació, la veig venir, com sempre sé perfectament que a treure el xiulet tardaré dues mil·lèsimes de segon; a introduir l’aire, que flueixi en el xiulet i expulsar-lo, que els treballadors sentin el so, que el seu cervell interpreti l’ordre, passaran tres segons més. Estava tot perdut quan de sobte…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats