Dia: 13 de maig de 2026

IKER GONZÁLEZ HERAS_3ème G Lycée Comte de Foix

Aquella classe insuportable només em feia pensar en els bons moments que vaig passar aquest estiu. Aquells pensaments, a l’hora d’escriure el microrelat, em feien suar la mà i recordaven aquelles quatre ciutats que havia visitat. M’imagino aquella oloreta del menjar de l’avió quan m’acabava d’aixecar d’aquell seient desagradable, aquella llum de la finestra m’enlluernava els ulls. Però el més important va ser aquell aterratge, just després d’una son profunda i cansada. Recordo també el missatge ordenat del pilot, avisant els passatgers de les sortides indicades. I ara, aquí, escrivint, el professor em mira fixament… Ell també hi era a l’avió. 

JAN GONZÁLEZ GARCIA_3ème G Lycée Comte de Foix

En aquell poble hawaià anomenat els Amics vivia l’Ernest, un home rialler, feliç i afectuós, que tenia molts amics al poble i arreu del món. Aquell poble estava habitat per gairebé 50 milions de persones, tots superamicals. L’Ernest tenia 22 fills i 6 dones, però no li agradava gens cuidar els nens i menys passar temps en família; era el que més odiava del món. Ell es passava la vida de 9 del matí a 11 de la nit al cementiri, on era jardiner d’aquell extens recinte. Hi havia un mite: cada nit, a certa hora, explicaven que els taüts s’obrien bruscament i els cossos desapareixien. Aquell mite era el que més divertia l’Ernest.