La pijamada

LEILA LÓPEZ_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és el 13 d’octubre del 2001, tinc una pijamada a casa de la meva millor amiga, la Carla. M’obre la porta i l’abraço amb força. La seva casa és tan gran com un castell, és impressionant. Hem estat tota la nit parlant d’històries de por i jugant a jocs de taula, fins que he necessitat anar al lavabo, la Carla em diu on es troba, però em confonc i entro sense voler al despatx del seu pare. És fosc, tot està molt desordenat, papers pel damunt del sòl i olor de pols, llavors m’adono que hi ha una fotografia del seu pare i la meva mare carregant dues nenes als braços… Una era jo i l’altra la Carla. La Carla i jo érem germanes! 

La pedra màgica

NINA MATTIS_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia vaig anar al bosc amb el meu pare. Al camí hi havia pedres, alguna brillava molt. Vaig agafar-la, no pensava i els meus dits van tocar aquesta pedra, vaig sentir una sensació estranya. En aquell moment em sentia captivada. Marxem cap a casa, soc com un robot i no tinc cap cosa al cap, marxo no sé on. Deixo la pedra sobre la taula, brilla en un altre color. No sé per què, és màgia i ja està. Continuo notant que cada dia canvia de color. Estic perdut en un altre món, em sento com un ocell d’aquells petits que volen el matí tot cantant. Però un bon dia el meu gat la va trencar i, saps què?, era resina amb leds. Què hauries fet?