Dia: 4 de maig de 2026

ANDREA SOARES LÓPEZ_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Estic sola a la sala de l’hospital. L’únic que sento és el rellotge que fa “tic-tac”. Després d’una estona arriba el metge i em diu que tinc càncer. M’han hagut d’ingressar. Els metges venien per donar-me el xarop i mirar-me les pulsacions. Jo em preguntava per què no em donaven una solució com a l’altra noia, i el que jo deia era: “per què a ella sí i jo no?”. Després de dos dies, els metges em van dir que me’n podia anar a casa, que el càncer havia millorat. En sortir, em van començar a xiular les orelles, tot es va tornar borrós i vaig cridar “ajuda!”; però ja era massa tard: em vaig desmaiar.

XÈNIA RAMÍREZ CAMINAL_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les dotze de la nit i tot estava bé. La vida era una ruleta russa i els llums, una allau de colors. La música em rebotava i m’excitava tots els sentits. Al ritme de la música i amb aquell esclat d’emocions els meus amics i jo vam decidir consumir-la. Ja ho havíem fet més d’una vegada, quin problema hi podia haver? Sense pensar-m’ho dues vegades, la vaig prendre. De cop, una sensació d’alegria extrema i un riu d’emocions em van recórrer tot el cos, de dalt a baix. Llavors, enmig d’aquell esclat d’emocions, tot es va aturar. Quan me’n vaig adonar, ja era massa tard. Quan me’n vaig adonar, ja era morta.