ALAIN GASTON JIMÉNEZ_3r A
EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Sentia un buit d’aire que no podia sortir, aquell aire que solia passar per la meva cara. Una carícia que et fa tremolar i una adherència que et fa dubtar. Ella em seguia agafant i jo només era un ocell que continuava cantant, cec davant el perill que s’apropava. Un amic em va dir que anés amb compte, que les serps admiren els ocellets que canten i canten, sense parar, fins que és massa tard. Aquella persona que em va trobar, que em va donar calidesa quan tot era foscor, va resultar ser la serp que, amb una abraçada lenta i mortal, em va ofegar sense deixar rastre. I el meu cant, avui, és silenci.