A una hora de volar

IAN GOLDIN SMITH_3r A EA 2A ENSENYAnÇA D’ORDINO

Tot preparat per fer aquell viatge tan esperat a Stone Island. De sobte es van adonar que el fill petit havia desaparegut! La família estava desesperada perquè al cap d’una hora s’envolava l’avió. Feia mitja hora que buscaven el Gerard i, quan ja estaven perdent l’esperança, van començar a sentir sorolls molt forts que provenien de fora. Van mirar per la finestra i van veure el seu fill petit pilotant un avió enorme, mentre els saludava ben content. Tots es van quedar bocabadats, sense saber si riure o plorar, mentre el Gerard feia acrobàcies pel cel com si fos un autèntic pilot professional.

L’ofegat

ALAIN GASTON JIMÉNEZ_3r A

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sentia un buit d’aire que no podia sortir, aquell aire que solia passar per la meva cara. Una carícia que et fa tremolar i una adherència que et fa dubtar. Ella em seguia agafant i jo només era un ocell que continuava cantant, cec davant el perill que s’apropava. Un amic em va dir que anés amb compte, que les serps admiren els ocellets que canten i canten, sense parar, fins que és massa tard. Aquella persona que em va trobar, que em va donar calidesa quan tot era foscor, va resultar ser la serp que, amb una abraçada lenta i mortal, em va ofegar sense deixar rastre. I el meu cant, avui, és silenci.