Una primera vegada

ABIGAIL NUNES_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre hi ha aquella vegada que vam aprendre a anar amb bicicleta. Encara que no sabéssim si cauríem, igualment ens aixecàvem. Jo penso que és veritat que passem per dificultats a la vida, però hem de ser forts i tornar-nos a aixecar, perquè per això som en aquest món: per viure allò que encara no coneixem. Així que si ets aquella persona que pensa que no és res, jo et dic que ets tot allò que les altres persones no poden ser, perquè tu ets únic/única. Per això, segueix els teus somnis, aquells que deien que no aconseguiries. Ets genial! Així com hi ha una primera vegada per anar amb bicicleta, hi ha una primera vegada per néixer.

Dia ventós

RAPHAEL PACHECO_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia com qualsevol altre, uns quants amics i jo vam decidir anar a esquiar, com un diumenge habitual. El dia era perfecte: sol radiant, neu pols i molt pocs turistes. Ens ho passàvem molt bé, esquiant al Pas de la Casa, però en arribar a Grau Roig un vent infernal, com si Déu hagués bufat amb tota la seva força, va aparèixer de cop i volta. Com que visc al Pas, el primer que vaig fer va ser preguntar al pister si el sector seguia obert, i, com m’imaginava, no ho estava. Sense preocupar-nos, vam anar al Tarter per passar el temps. Vam seguir esquiant fins a l’hotel Nòrdic, on vaig deixar d’esquiar per tornar cap a casa.