Dia: 20 de maig de 2026

miquel lópez garcía_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui hi he arribat, però ha estat gràcies a aquell nen que somiava en mi, on estic ara. Tot ha estat gràcies als somriures, plors i situacions frustrants d’aquell petit nen que mai va deixar de somiar. Es pensava, i n’estava convençut, que els seus companys eren superiors a ell, però ell tenia una cosa que el feia especial: la determinació. Va començar a ser més disciplinat i va perseguir el seu somni com un tigre a la seva presa. Si pogués parlar amb ell una estona, li diria que ho hem fet els dos junts – bé, els tres–, ja que aquell ésser omniscient sempre ens va donar força i esperança quan no vèiem llum al final del túnel. 

MARIA GARRALLÀ GARCIA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

A la classe de ball, com sempre, les dues millors estaven al davant. Es van aprendre la coreografia sense música. En fer-ho amb música, només els sortia bé a un grup de tres, però no els van fer cas quan van explicar com fer-ho. Poc després, una nena va repetir el que havia dit el grup de tres i tothom li va fer cas. Al final, els va sortir bé a totes, però el mèrit va ser de les altres. Cap al final de la classe, el professor va dir que una faria un solo. Totes es pensaven que seria una de les dues millors, però quan va dir una que no s’esperaven, totes es van mirar sorpreses i les millors van dir: “Ets la millor per fer el solo”.