Dia: 21 de maig de 2026

RAFAEL OLIVEIRA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia de neu, tot esquiant amb dos amics, com sempre, amb brisa i neu pols, tot era perfecte. Els esquís nous i encerats esperaven ser estrenats. Al telecadira admiràvem els possibles salts, però un ens va cridar molt l’atenció per la seva altura. Un dels amics no s’atrevia a saltar; era normal, feia més de quatre metres. De cop, es va llançar el primer amic. Li vam preguntar com ho veia i ens va dir que perfecte. Va arribar la meva hora: vaig saltar. En aquell moment em sentia lleuger, molt lleuger, com si fos un somni fet realitat. Però la temporada no s’havia acabat, tot just havia començat i tot podia canviar!

INÉS OLIVEIRA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia d’hivern vaig anar a esquiar amb un grup d’amics a la muntanya. Ens vam trobar al sector de Pas de la Casa i, quan estàvem tots junts, vam canviar de sector. Després de baixar una pista, vam anar a agafar un telecadira al sector de Soldeu. Mentre hi pujàvem, el telecadira es va aturar; vam esperar quinze minuts allà a dalt, però al final va tornar a funcionar. Després, vam pujar un tros de pista per agafar-ne un altre. Quan vam arribar al cim feia molt vent i no hi havia ningú; un pister ens va dir que no podríem tornar al Pas perquè estava tancat. Vam baixar i ens vam quedar al Tarter, sense poder esquiar més.