El somni de tota gimnasta 

Sarah Ruiz Font_3ème D Lycée Comte de Foix

És un dia molt important, són les Olimpíades. Comença l’entrenament. Tothom està molt nerviós. Es palpa la tensió entre gimnastes. És hora de competir, em sento el cor bategar molt fort. Em criden per sortir a pista, és el moment de gaudir… Ha estat el millor exercici de la meva vida! El públic està dempeus i no para d’aplaudir. Sento xiular i cridar, aclamen el meu nom. Cada cop el sento més fort, més a prop meu. De sobte començo a veure-ho tot borrós. Sento que estic a punt de desmaiar-me fins que… Just quan començo a veure una llum, em trobo la professora de francès mirant-me fixament. Quina vergonya! M’he adormit a classe. 

El suposat dia perfecte

NOAH DELGADO BARBOSA_3ème D Lycée Comte de Foix

Era el dia perfecte, havíem quedat tots els amics per anar al Bike Park de Pal. Tots teníem molta adrenalina perquè volíem provar de fer salts que mai havíem realitzat. A la primera baixada, vaig fer uns salts nous i vaig mirar uns altres per a la següent baixada. Vam arribar a dalt de tot i va començar la baixada que no hauria volgut fer mai, però no es pot tornar enrere en el temps. A mitja baixada, a un salt bastant petit, vaig intentar un one hand i de sobte em vaig trobar estirat a terra i sense memòria. L’helicòpter em va traslladar a l’hospital. Una tendinitis i una forta commoció van ser el resultat d’aquell fatídic salt.