Dia: 27 de maig de 2026

NATÀLIA ROSILLO COSTA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Una porta s’ha obert. El record de petita i de gran continua sent el mateix. Et veig dins meu, et sento dins meu. Ho expresso a través del moviment, la dedicació, la tècnica, l’esforç, tot gràcies a tu. Quan pujo a l’escenari et veig com una llum mentre em moc i em guies pel camí. Cada pas que dono em fa continuar estant viva i avançant en el meu recorregut. Saber que em veus, que em cuides i em protegeixes, em fa tindre més energia i poder avançar com a persona, assemblant-me més a tu. El teu record no s’apaga, es converteix en el foc que em fa continuar brillant i ballant en tot moment. Gràcies per estar sempre al meu costat. 

AGUSTÍ ALBAREDA VILARÓ_3r C COL·LEGI MARE JANER

És un dia normal, passejant com sempre i pel mateix lloc de sempre, per escampar l’aire, no em sento bé, estic estrany. Alguna cosa no va bé. No li dono importància. Arribo i me’l trobo davant la porta amb un somriure de punta a punta. Llest per jugar, però caic de patac a terra, no em puc despertar. Me’n vaig sense acomiadar-me, però no sé on he anat a parar. Veig coses, més aviat, records inoblidables en què m’ho passo molt bé, però no puc tornar, ho veig tot fosc. Començo a notar que els records se me’n van, es van esborrant, van desapareixent. El mateix va passar-li al meu avi, però no en sabia l’experiència.