Dia: 12 de maig de 2026

ROY VILALTA MARÍN_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan l’avi va morir, em vaig sentir perdut. Res tenia sentit. Pensava en ell cada nit i em feia mal saber que no tornaria mai més. Però un vespre, mirant el cel, vaig veure un estel que brillava més que els altres. Vaig pensar que potser era ell, vigilant-me des de molt amunt, amb aquell somriure serè que sempre em reconfortava. Vaig començar a escriure-li cartes i a parlar-li en silenci, com si encara hi fos. A poc a poc, vaig tornar a somriure. Ara estudio amb ganes, ajudo a casa i em sento més fort. Sé que estaria orgullós de mi, i això em dona força cada dia. Quan el trobo a faltar, respiro profundament i el sento a prop. 

ANTONI tCHELIDZE YAKUBIV_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Voltes. Faig voltes i penso, què, com, quan, qui, per què… Miro. Miro al meu voltant i reflexiono, estic nerviós, no paro de fer voltes. M’assec, m’assec sobre una superfície suau i còmoda. Tanco els ulls, intento deixar la ment en blanc, deixar que el temps corri i que el cos es relaxi. M’adormo i somio, somio en la llibertat sense obstacles. Em desperto, miro al meu voltant, torno a pensar, a fer voltes. Escolto un soroll, es multiplica i sembla apropar-se. M’excito, no paro de fer bots. Obre la porta i corro en la seva direcció. En sortir caic. Es gira, s’ajup per agafar-me i em torna a ficar dins. Torno a fer voltes.