Un viatge pesat

Enzo Palau Alcaide_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sona el despertador. Jo, un nen de Zimbabwe de 10 anys, he d’anar a l’escola de dilluns a divendres. Cada dia he d’agafar la bicicleta, perquè el meu pare marxa i no em pot portar. Llavors agafo la bicicleta i el trajecte que faig és molt llarg.  El que faig és: sortir del poble, pujar la muntanya i arribar al col·legi. Quan vaig sortir del poble vaig veure la muntanya molt més alta. No li vaig donar importància i la vaig pujar igualment. En començar no em vaig adonar que era més alta, però cada cop sentia que em pesaven més les rodes. Era com si en lloc de rodes portés pedres. 

Un ensurt inesperat

Joan Llucià Ferran_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era un divendres a la una de la matinada, em vaig despertar estrany, sentia sorolls a baix. Em vaig aixecar per anar a veure què passava, i era la tele. Se’m va fer estrany perquè els meus pares no eren al sofà mirant la televisió. Vaig buscar-los per tota la casa i no hi eren. També vaig anar a veure si hi havia els cotxes, i sí. Vaig pensar que potser havien anat a veure la lluna plena a dalt de la muntanya on vivíem. Vaig agafar el cotxe i a la meitat del camí se’m va creuar un cérvol i de sobte em vaig despertar amb els meus pares mirant-me. Llavors els vaig dir: “he tingut un somni molt estrany.”