Feia dos mesos que no avançava en el meu estudi, estava estancat en un sol punt. Era indignant veure com un estudi que prometia ser un avenç no arribava a res. De sobte se’m va il·luminar la ment i vaig visualitzar una fórmula. La vaig escriure immediatament en un Post-it. Vaig sortir del despatx a celebrar-ho. Tothom estava sorprès per l’enrenou. L’havia trobat! La fórmula per tenir energia il·limitada. Vaig tornar al despatx per agafar el Post-it, però ja no hi era. I si algú me l’havia pres? Increïble! El descobriment podia estar en males mans. Mentrestant, un gat mig adormit rosegava un petit paper groc amb una fórmula…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.