Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 1.811 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.811

La tarda blava

Clara Moreno 3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 9 de desembre del 2015 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Sentia aquella aigua freda sacsejant el meu cos. No em deixava respirar. El meu cor deixava de funcionar, ofegant-me a poc a poc. Cada vegada tenia els sentits més adormits. Ja no tenia respiració, ni cap mena de sensació. Aquell mar blau, sota el cel clar i el sol brillant, indicava que era una tarda de dissabte perfecta, sense cap incident aparent. El que no imaginava era que uns taurons acabarien bolcant la meva barqueta, i que aquella tarda de dissabte, només amb 15 anys, seria la meva última tarda, serien les meves últimes hores! Allò no s’ho podia imaginar ningú; ni els meus pares, que estaven passant la tarda al cinema.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats