Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.440 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.440

La tranquil·litat final

Èlia Pascuet 3r D EA 2A ens. d’Ordino 22 de febrer del 2022 Lectura: 1 min · 630 caràcters

Vaig passar molts anys en aquella depriment habitació. No era conscient del que passava, no entenia per què la meva mare només em deixava sortir per anar a l’escola i per anar al lavabo. Quan veia el meu pare, sempre estava enfadat com una mona i amb una cervesa a la mà. Des de l’habitació sentia crits del meu pare i veia el cos de la meva mare ple de blaus. Un dia a la nit, els crits i els cops que ressonaven per les fines parets no em deixaven dormir. No podia aguantar-ho més. Em vaig aixecar del llit, vaig anar a la cuina, vaig agafar un ganivet i decididament li vaig clavar al coll al meu pare. Per fi tot havia acabat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats