Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 857 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 857

Lluita

Leyre Monroy 1r batx. Econ. A EA BATXILLERAT 28 de novembre del 2012 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Allà es trobava ella. Era de nit. Sola, estirada a la sorra de la platja, remullats els peus per l’aigua. Tenia els ulls tancats. Pensava. El seu rostre semblava feliç, amb aquell meravellós somriure que la caracteritzava d’orella a orella. Se n’aixecà i començà a caminar per la vora del mar. Començà a cór­rer. A mesura que avançava s’anava trobant obstacles que superava amb força, valentia, lluita… I arribà a l’espigó. Tornà a jeure a la sorra. Estava cansada. Però el seu somriure característic no canviava. No havia deixat el llit de l’hospital. El metge li acabava de comunicar que acabava de superar una greu malaltia…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats