L’altre dia em vaig sorprendre perquè vaig trobar un antic àlbum de fotos, i vaig pensar com passa el temps! Em vaig posar molt melancòlic quan vaig veure que encara tenia cabells i ben negres, la pell la tenia llisa i se’m veia un home fort i treballador, encara tenia molta vida per endavant. Ara trenta anys més tard, surto al carrer a fer un volt deu minuts i ja em sento amb les cames molt cansades, ja mai serà igual. El temps passa i no ens adonem que mai serà com abans. Quan som joves ens és igual el temps perdut, però quan ja tens el temps comptat penses en cada minut que has perdut. Aprofiteu cada minut de la vostra vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.