Falten poques hores. Uf, quins nervis, la meva primera festa! Això de sortir als 14 anys de festa, beure, emborratxar-nos i tenir ressaca als matins. Ha sonat el timbre, ja són aquí, me’n vaig, com sempre els meus preocupant-se per mi i jo sempre els ignoro. Ja hem arribat a la festa, quina olor d’alcohol… Bé, a gaudir! No han passat ni 15 minuts i els meus amics ja estan borratxos, de camí a casa… Ja sé per què els pares es preocupen, és per això… Ho sento molt… La culpa la tinc jo, per no fer-vos cas. Aquelles van ser les seves últimes paraules, totes les persones del vehicle van morir en l’acte. Els seus no ho sabien.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.