Arribem al poble on està tota la família, els amics, la natura, les festes… tota una il·lusió quan arribem després d’11 hores de viatge. Passen els dies i ja han passat dues setmanes de vacances i arriba el moment de l’adeu, un moment que sempre és difícil, dissimulant les llàgrimes marxem amb un somriure a la cara dient “però si d’aquí a uns mesos tornarem!” amb el dolor al cor de deixar el poble i allunyar-nos dels nostres. Les àvies amb la llàgrima que cau pel rostre, l’avi dient “ens veiem en poc temps” amb la seva expressió amoïnada. I de nou ens embarquem a la carretera amb tots els records i pensant en les pròximes vacances.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.