Estic en l’agonia de la vida. Tinc leucèmia. Em llevo cada dia a les sis del matí perquè he d’aprofitar el poc temps que em queda. Cada instant és important per a mi. Sé que em moro. Sé que estic moribund. La vida m’ha donat una sola oportunitat. L’he viscuda poc i ara m’adono de tot. La pel·lícula de les meves vivències em sorprèn i em desvetlla un interès enigmàtic per una vida que ja s’ha acabat. Us ho dic, és difícil acceptar una mort anunciada. No hi vull pensar. No ho vull sentir. Crido dins meu, no vull escoltar més aquesta melodia que em provoca ofec i poques ganes de seguir endavant.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.