Ramon Albareda_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Ja feia temps que vivia en un pis humil, sense electricitat, i en companyia del meu gos, servicial i honest. Tenia un afecte especial per aquell animal, ja que era el meu millor amic, des que el vaig adoptar. A més, sempre me l’emportava a tot arreu per no sentir-me tan sol. Els pares, per molt que ho
intentessin, no volien acceptar la realitat; no era el seu somiat fill perfecte, ni molt menys el seu fill predilecte. Així que em vaig haver de buscar la vida fent de
captaire per la gran ciutat. La meva vida no tenia gaire sentit, cec, rebutjat per la família, menyspreat per la societat hipòcrita en què m’havia tocat viure, però una tarda, en creuar un carrer, el gos, el meu únic amic, va entregar la seva vida a canvi de la meva.