Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 597 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 597

L’amor propi

Guillem Gonzalez 1r SBLV2 LYCÉE COMTE DE FOIX 23 de març del 2012 Lectura: 1 min · 628 caràcters

És curiós com a l’hora de reconèixer els errors ningú vol dir res. Ens estimem massa: un acte, que segons nosaltres per poc que sigui ofengui la nostra persona, és un gest que hem de condemnar per tots els mitjans que ens són possibles. Veritablement l’amor propi si ens n’adonem és només una barrera que no ens permet veure més lluny del que volem veure i que ens impedeix qualsevol coneixement de realitats. Però el pitjor sovint és que qui sempre s’ha estimat no es deixarà mai d’estimar, i perquè una situació acusi clarament el nostre error d’amor no deixarem mai d’estimar-nos perquè simplement no tenim res més a estimar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats