Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.395 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.395

No marxis

Nira Isal Sánchez 3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 27 de març del 2026 Lectura: 1 min · 681 caràcters

Era una tarda com qualsevol altra. Com de costum, vam anar a buscar els nens a l’escola. En arribar a casa, vam seguir la rutina, vam preparar el sopar i, mentre parlàvem sobre el nostre dia, un fort soroll a fora ens va interrompre. Immediatament, van sonar unes alarmes estridents, les que anunciaven que s’acostava la guerra. Ens vam espantar molt, tots teníem molta por. Però jo només estava preocupada pel meu marit, l’estat l’obligava a anar per representar el seu país. Estava massa preocupada, perquè si començava la guerra hauria d’anar amb l’exèrcit. No vull que marxi, perquè sé que, si se’n va, probablement no tornarà.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats