El Pep després d’una nit de festa i d’excessos, va arribar a casa a dos quarts de quatre de la matinada. En obrir la porta va veure que algú l’esperava, el mirava fixament. L’home tenia la cara pàl·lida i marcada per unes arrugues molt profundes, la seva mirada era penetrant ja que els seus ulls negres eren capaços de tornar boig a qualsevol. De sobte el Pep li va dir a l’home que encara el mirava fixament:
–Bona nit avi! Què fas aquí?
L’avi amb un somriure que alegrava el seu rostre pàl·lid li va respondre amb una veu greu:
–A dormir Pep, que ja és tard i no vull haver de dir-li res a ta mare.
El Pep respongué:
–Moltes gràcies avi, bona nit.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.