Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.752 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.752

L’ocell

Aina Vendrell 3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 6 de juny del 2018 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Aina Vendrell_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig despertar-me aviat, encara era de nit. El carrer lluïa amb els fanals engegats, tot estava cobert de neu. Pel car­rer no hi passava ningú, ni una trista ànima. La veritat, donava ganes de quedar-se a casa, calentet, però el gos no es passejava sol. Vaig sortir a fora, feia un fred horrorós. Tot d’una, davant meu, vaig veure un petit ocellet. Tenia la pota amb sang i les ales mullades. Vaig mirar cap d’alt i vaig veure un niu sobre un arbre, en aquest moment vaig decidir de quedar-me’l. El meu gos haurà d’esperar. El vaig agafar, estava tan dèbil i mullat que ni va intentar escapar de les meves mans. I me’n vaig anar corrent.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats