Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.924 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.924

L’últim alè

Jana Flinch Palau 3r A COL·LEGI MARE JANER 28 de març del 2025 Lectura: 1 min · 645 caràcters

Aquell dia va ser l’última vegada que vaig tocar l’avi.  Era un home bondadós i honest, que sempre et deia coses bones. Aquell dia va callar. Vaig anar a veure’l com cada dia. El notava estrany, però els pares em van convèncer que tot estava bé. En veure’l tombat i respirant amb dificultat, em vaig posar a plorar desconsoladament. M’hi vaig apropar, li vaig fer una abraçada i  li vaig dir a cau d’orella: “Avi, mira’m, obre els ulls”, esperant que ell, com sempre feia, em donés una resposta dolça i tranquil·litzadora. Però no, no va dir res. No va tornar a respirar. Ara farà un any de l’últim alè de l’avi. De l’últim “t’estimo”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats