Dijous, 12 de novembre del 2026 Relat núm. 304 de 6.602
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 304

L’últim alè

Sandra Lasheras 1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL Lectura: 1 min · 636 caràcters

Creus que ho saps tot, ningú et pot aconsellar. Tens setze anys i unes ganes boges de viure la vida. Passes dels teus pares, et recriminen la teva actitud. Creus, com de costum, que són ells que no en saben res. Tu vas a la teva. De festa en festa, bevent i prenent drogues: coca, heroïna, èxtasi, res que et pugui fer sentir tan bé pot ser dolent. N’estàs convençut. El teu organisme se’n ressenteix, no ets qui eres, has canviat. Tens una bena als ulls, no veus la realitat. Els teus pares pateixen, però tant et fa, ets un egoista. Les tres de la matinada. La sirena d’una ambulància. Sobredosi. La teva mare plora pel teu últim alè.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats