Després d’intercanviar insults i raons oposades sobre matèries inapropiades respecte al tipus de sopa, ell s’aixecà de la cadira i marxà cap a la cuina amb un pas viu i decidit i agafà un ganivet. Aleshores, astorat, vaig reflexionar escapolint-me en diàlegs interns, preguntant-me si tenia la intenció remota i insensata de fer els honors de clavar-me una ganivetada al cor amb la total intenció de matar-me, i davant de tota la gentada capficada i distreta en els acudits no gaire divertits, que ja eren rutina dels dinars familiars. “Sóc, definitivament, un malpensat”, vaig pensar, mentre ell tallava el pernil ibèric de casa bona.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.