Una nit de pluja, me’n vaig anar a dormir molt d’hora amb ganes que fos l’endemà. Inconscientment, em vaig adormir ràpidament i en cinc minuts vaig quedar immersa en un son molt profund. Em vaig despertar en un lloc estrany. Era tot fosc. Vaig començar a caminar sense rumb. Tot semblava tan real que ja començava a desesperar-me. Apareixien coses molt estranyes, persones sense cap o animals meitat gats i meitat ocells. Vaig començar a cridar de tanta por que tenia, fins que, en un moment donat, ma mare em va tocar l’espatlla i em va fer despertar d’aquell malson horrible. Em va abraçar tan fort que tota la por que tenia es va esvair.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.